Els dies 24 i 25 de maig del 2024, a Santa Fe del Penedès s’han desenvolupat les Jornades de debat del col·lectiu vida Penedès
Hi ha hagut projeccions, ponències, taules rodones i espais de diàleg organitzades i potenciades per aquest grup de vitivinicultores i vitivinicultors.
És una iniciativa jove, molt important, però a la meva manera de veure, més important encarà, pot ser la seva funció de fer visible el desencís, fins i tot el descontentament vers la situació actual, que poden concretar-se en:
Estar en una realitat climàtica diferent de la qual descrivia el patró històric, i que evoluciona vers situacions més diferents i complicades.
Conviure en una situació socioeconòmica caracteritzada per la sobreproducció, canvis d’hàbits de consum a la baixa, l’amplificació del mercat i amb ell la competència, la pressió sanitària vers els productes vínics.
Trobar-se envoltats d’una tendència d’opinió vers la potencial reducció de la superfície vitícola.
Una més que possible crisi d’estabilitat de llocs de treball i persones en els territoris vitivinícoles.
La manca de definició dels objectius globals, i per tant la raó d’ésser d’un territori.
L’excés de normes, moltes d’elles autoimposades, però allunyades de la realitat actual, sens dubte a conseqüència del pa del temps, però sobretot, a què el món és totalment diferent del moment en què es van pensar i fer operatives.
Davant de tot això plantegen:
Una vitivinicultura en què canviï l’actual directriu enològica, per una clara directriu vitícola.
Fer valdre la zona geogràfica, el sòl, el material vegetal… i l’agronomia feta des de l’ofici.
Unes pràctiques agronòmiques pensades, dissenyades i aplicades amb l’objectiu de generar la producció justa i apropiada per cada terreny i productor, basada en la sobrietat i eficiència en l’ús dels recursos, i sustentada en el coneixement científic i tècnic, aplicat amb grans dosis de sentit comú.
És el que he percebut, des de fora, però proper, i haig de reconèixer, que m’ha agradat.