Ara en vacances es va a pobles de familiars i amics per cercar una mica de fresca, que no hi és, però molt especialment un canvi de sensacions i sentiments.
En aquest context, t’animen per fer partides de cartes o de dòmino, i sempre hi ha qui et diu, l’important és tenir bon joc, assumint de bona fe, que coneixes perfectament l’objectiu del joc i les seves normes, escrites o no, però igual d’importants.
Essent en aquest punt on es generaran importants errors en la partida, perquè es desconeix el perquè, el que, el com, amb qui…del joc.
Tinc la sensació que ens pot passar el mateix amb la Comunitat de Regants del Penedès, tothom vol estar-hi per fer, en representació de tal o tal altre territori, entitat…, però realment es té clar l’objectiu pel qual s’ha lluitat per tenir-la?
És senzill i clar, la seva existència i funcionament és per obtenir, gestionar i proporcionar aigua en quantitat i qualitat suficient per garantir el reg mínim d’acord amb els objectius pactats entre totes i tots els membres per un determinat període de temps.
També, poden ser objectius per desenvolupar un cop es disposi d’aigua, plans de formació en agronomia, on el reg pugui ser una eina més de treball agronòmic, constituir un grup científic assessor en l’aigua (fonts, agronomia, ecologia, sostenibilitat…), convertir-se en l’interlocutor amb les administracions per potenciar l’obtenció i gestió d’aigües, ser el nucli que en el seu abast territorial i pels seus objectius proposi obtenir i gestionar recursos econòmics d’acord amb els plans anteriors.
A més com en la partida, on tot i saber com si juga, cal tenir en compte el component humà, com és cadascú i com ho reflecteix en el joc, cal que la Comunitat de Regants sigui un ens obert a tothom, però amb la seva personalitat i política, deslliurada, que no vol dir desvinculada, de la política partidista, ja que com tantes vegades es repeteix, l’aigua és vida i l’aigua és de tothom, al que afegiria i per tothom.
Pensem en el joc que cal fer, les cartes i els companys de taula són importants, però no transcendents, ho sabem amb escreix.