Quan passa quelcom positiu apareix una munió de persones i institucions fent-se la seva actuació o actuacions que ho han propiciat.
Fan realitat aquella dita de privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.
Contribuir a un canvi de paradigma social és feina de moltes i molts durant un període més o menys llarg de temps, en el qual el compromís vers l’objectiu final ha de ser constant i intens.
A més cal considerar que la feina, tot i que es faci per un fi comú, pensat, dissenyat i executat d’acord amb aquest, es fa a partir d’individualitats i sensibilitats diferents, cosa que dificulta, si no compromet el resultat final.
Tot procés, tota transició vers un nou paradigma, afecta per bé i no tant be a moltes i molts i, per tant, més enllà de què es fa, és molt important com es fa i com s’explica.
El canvi de paradigma de l’aigua en la vitivinicultura del Penedès, és un exemple, al que cal dedicar molta cura, molt compromís, molta modèstia, molta empatia, molt esforç, perquè està just a les beceroles.
Seria una pena, pitjor encara un gran i greu error, que per personalismes momentanis, s’esgarrés una feina grupal i coral, que promourà un canvi col·lectiu.
Ens han repetit tantes vegades, que qui no surt en la foto no compta, que no ens adonem, que el realment important és qui la fa.