Se’m titlla de pessimista, de veure l’ampolla mig buida. Sou lliures de fer-ho, però valoreu el que es diu dels pessimistes, que són un optimista ben informat, que el miris com el miris, l’ampolla està a la meitat, i en aquest sentit hi ha qui diu i no fa, i a mi m’agrada fer, amb la mitja ampolla, el qual és limitat, sobretot si tens plans pel present i el futur.
Podem adonar-li voltes i més voltes, però en el Penedès falta aigua pel camp, que ens ve quasi exclusivament de la pluja (potser ara hi ha prop d’un 20% de la superfície de la DO regada amb aigua de pou).
Cert és que es redueixen les restriccions d’aigua per boca i pels regadius, on són, les conques de l’Ebre i Ter-Llobregat, no en la DO Penedès, que per ara no en disposa.
Per poder tenir una resta de campanya tranquil·la respecte de la sequera, calen uns 500 m³/ha. Que no sabem si hi seran o no, sempre per pluja, generant incertesa i alerta agronòmica. És l’ofici, llàstima que afecti la vida, tant pel que es patirà, com pel que es rebrà econòmicament.
Tanmateix, ara i aquí, estic esperançat, que és un estat d’ànim optimista, basat en l’expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.
La pressió feta des de l’AVC en desembre 2022 al Govern, la insistència desenvolupada per un manifest de 16 penedesencs, altres accions, i l’actitud i feina del DACC, han generat uns resultats, on es mostren les necessitats d’aigua de la vinya, junt amb els potencials fons d’aquest element (aigües subterrànies, pluja, EDAR-regeneradores) per compensar-les, fins al 2100.
Així es disposa d’objectivitat per fer, per dissenyar una DO més resilient, amb l’afegit de la potencial eina agronòmica del reg. És a dir, amb la possibilitat de tenir un futur viable, funcional, feixuc com tot allò del camp, però esperançat.
És important generar una comunitat de regants, que valori la disponibilitat d’aigua, plantegi el seu ús, controli la seva gestió i millori la seva eficiència en l’aplicació, d’acord amb la sobrietat, la ciència, la tècnica i el sentit comú.
S’està molt més a prop de la solució, i s’ha fet col·lectivament un canvi de mentalitat, de paradigma, quasi inimaginable fa 18 mesos.
Vull estar esperançat, perquè tal com va dir l’intel·lectual anarquista del segle XIX Piort Kropotkin “Les desesperades no es revolten, perquè la revolució és un acte d’esperança“, lluitem doncs per un bon present i un millor demà, en el que el polinomi agricultura (aigua + energia)/aliments/salut sigui la palanca de canvi, a millor per la majoria, sinó per tothom.