L’atleta Ibrahim Chakir correrà el 10 d’agost als Jocs Olímpics de París a la prova de marató. Chakir va nèixer a Assilah (Marroc), població costera de 30.000 habitants situada al sud-oest de Tànger. Als vuit anys va venir amb la seva família a Vilafranca. Era l’any 2003. El destí els va dur al barri de l’Espirall, i a l’escola Pau Boada, on va tenir el seu primer contacte amb una cursa, el cros de l’escola.
Què et va fer acostar-te a l’atletisme?
El 2004 van passar dues coses que em van marcar per sempre. Un dia de finals de juliol, vaig anar a la zona esportiva amb dos dels meus germans i uns amics, i quan érem a la pista d’atletisme, l’entrenador vilafranquí Toni Santisteban se’ns va acostar per dir-nos que, fent salts de llargada descalços, ens podríem fer mal, per l’estat dur de la sorra. Aquell dia ens va convidar a tornar l’endemà per fer-nos un entrenament. L’altra fet que em va marcar van ser els dos ors que va aconseguir Hicham El Guerrouj als Jocs Olímpics d’Atenes d’aquell mateix estiu, que el va convertir en un ídol nacional al Marroc.
Què recordes d’aquell primer contacte amb l’atletisme?
Van ser anys molt divertits. Cada dia apreníem coses noves. Va ser una etapa molt intensa, en la qual entrenàvem i gaudíem molt, i on vam fer les nostres primeres curses. L’entrenador ens duia per tot arreu i recordo amb molta emoció anar als cros amb l’Esportiu Penedès.
Quan et van arribar les primeres grans oportunitats?
En promoció havia sumat alguna medalla de Catalunya; després va venir el primer campionat d’Espanya de cros, a Haro. Vam anar un grup de quatre atletes de l’Esportiu i ens ho vam passar molt bé.
Al primer any de juvenil seguies millorant marques, però al segon any de la categoria vas fer un canvi de grup d’entrenament.
Sí, vaig començar a entrenar amb el grup de la Maria Carbó, on tenia de referent en Lluc Farrera. L’any següent, sent sub20, i després de ser 5è al campionat de Catalunya, vaig entrar pels pèls a la selecció; però contra tot pronòstic, vaig assolir el subcampionat d’Espanya de cros.
Aquell va ser un salt important en la teva carrera esportiva?
Sí. Allà vaig fer un salt qualitatiu important, però alhora em va conduir a una etapa d’alts i baixos emocionals importants. Vaig necesitar un temps de tractament amb psicòlegs esportius.
Quins són els millors resultats en aquella etapa?
Fer la mínima europea sub20 en 3.000m obstacles sense haver preparat la prova va ser una gran sorpresa. A Avilès va començar una etapa de bons resultats amb el subcampionat d’Espanya d’obstacles.
Després, vas tornar a canviar d’entrenador i vas fer el pas al grup de Sòria.
No. Primer vaig estar un any i mig a León, al grup de José Enrique Villacorta i després ja vaig pasar al grup d’Enrique Pascual, on sóc ara.
Els resultats et van arribar amb el pas a la marató?
També cal valorar que als Jocs de Rio ja m’havia quedat a prop. De fet la mínima de 3.000m obstacles era 8’30” i jo vaig córrer en 8’33”. Crec que si m’hagués passat a la marató abans, podria haver optat a ser als Jocs de Tòquio.
Finalment assoleixes els criteris de seleccionable per als Jocs per la via ràpida.
Sí. Abans, a Saragossa em vaig estrenar en marató fent 2h 13m i aconseguint el subcampionat d’Espanya. Després, a Sevilla, vaig baixar de les 2h 10m, i vaig poder participar al Mundial de Budapest, on vaig ser 23è. Enguany, novament a Sevilla, vaig obtenir l’or nacional, i un registre de 2h 07’46”, que em va donar el passaport als Jocs de París.
Quin és el teu objectiu a París?
En marató pot passar de tot, però vull arribar fort, i si pot ser, lluitar per un Top10. També hi ha les ganes de conèixer tot allò que envolta la Vila Olímpica, conèixer la gent i poder veure tots els esports que vulgui.
Quin és per a tu l’aprenentatge de vida d’haver fet aquest esport?
Que els resultats no arriben d’un dia per a l’altre i que cal posar tot l’esforç i compromís. Gràcies a aquest esport he conegut moltes persones que m’han canviat la vida, i m’han allunyat d’altres camins que podria haver agafat. Sense esforç no hi ha resultats.
Què li diries ara a l’Ibrahim Chakir dels 10 anys?
Aquesta és bona! Que segueixi sent el nen que ha sigut i que gaudeixi d’allò que tant li agrada.
De quins errors has après?
Jo n’he fet molts, i gràcies a aquests errors, un avança, evoluciona i aprèn.
Quins son els teus referents en l’atletisme o la vida?
Des d’Atenes, admiro a Hicham el Guerrouj, però a qui més admiro és al meu pare, que amb una discapacitat, va portar vuit fills a Catalunya i els ha tirat endavant. Ell sí que és un campió admirable.
Com creus que seria l’Ibrahim Chakir en una altra vida?
Segur que tornaria a fer atletisme, tot i ser un esport d’amor i odi (riu). De fet, espero poder continuar dedicant-me a això en el futur.
Olga Aibar Toro