Moltes coses es diuen per descriure l’aigua, com, és tan suau que entra ben al fons, tan forta que mou molins i espatlla camins, tan important, que és vida.
També es coneix com el dissolvent universal, i com el configurador més gran del paisatge.
Ara que s’està a punt d’aconseguir-la per l’agricultura del Penedès i el Garraf, caldrà començar a assumir aquestes característiques que li són pròpies.
Així disposar de la possibilitat del reg, canviarà el concepte agrícola de la vegueria, en el que respecte als tipus de conreus, la seva distribució en el territori, el seu posicionament vers un mercat/consumidor diferent de l’actual…
Necessitant indiscutiblement per ser eficientment funcional, una important i decidida tecnificació, basada en la ciència, la formació i el sentit comú.
També, disposar d’aigua generarà uns altres equilibris territorials i sectorials, que un cop estabilitzats afectaran, les estructures socioeconòmiques, grans i petites, amb nous centres de gestió associats a l’aigua i als productes que se’n derivaran.
L’aigua contribuirà a dissoldre i fins a cert punt fer desaparèixer, una manera de ser i estar, generada en la crisi de la fil·loxera i els esdeveniments socials dels darrers cent anys, configurant un altra estructura socioeconòmica, que cada cop està més condicionada, per bé o mal, per la gran regió metropolitana de Catalunya (Girona-Barcelona-Manresa-Tarragona) on hi ha més de 6 milions d’habitants, i on van a parar, per més o menys temps, milions de turistes cada any.
Es poden valorar aquests canvis amb nostàlgia, ja que de segur promouran una situació diferent a la que s’ha conegut durant molts anys, però també es pot fer, amb tota la il·lusió i esperança per un futur, que si es dissenya entre tots, pot permetre mantenir les característiques diferencials identitàries de la Vegueria.
Un nou món està davant podem deixar-nos arrossegar per l’aigua o navegar en ella, sembla que l’elecció és clara, posem-nos-hi doncs.