800 ANYS DE L’AMOR MÉS TRÀGIC
El medievalista F.J. Gomez ens acosta la primera versió moderna de l’obra sencera de Guillem de Cabestany, que ha editat Barcino, dins el Tast de Clàssics. La podreu llegir en el text original i la versió actual. Però el que ha marcat més el nostre trobador ha estat la seva tràgica vida, que el fa protagonista de La llegenda del cor menjat. En l’obra també hi trobareu les diferents Vides, (el terme indica l’apartat on constava la biografia del trobador, al costat dels poemes i la música, en els Cançoners medievals) Hi ha fins a quatre versions amb matisos diferents d’aquesta mítica biografia, i també hi trobareu la novella IV, 9 del Decameró de Giovanni Bocaccio, on fa la seva versió de la llegenda.
Sabem que el nostre autor va viure entre el sXII i XIII, en època d’Alfons el Trobador i Pere el Catòlic. També sabem que la seva vida escrita en els cançoners medievals és falsa, com passava sovint a l’època. Segons aquesta tràgica història ell es va enamorar de Saurimunda, casada amb Ramon de Castellrosselló, i la gelosia d’aquest el va portar a l’assassinat del trobador, i li va arrencar el cor i el donar, ben cuinat, a la seva muller. Quan ell li va preguntar si sabia el que havia menjat, ella digué: No, sino que ha estat molt bona vianda i molt assaborida. En saber els fets, abans que el marit li tallés el cap, es llençá pel balcó i morí. Els cossos foren enterrats a l’església del Castellrosselló, on hi creixeren dos rosers amb flors blanques.
La llegenda no és certa, és això, una llegenda. Sabem que ella enviudà de Ramon, i que es casà de nou el 1210, i que Guillem de Cabestany va participar en la Batalla de les Navas de Tolosa el 1212. Aquesta bella i trista història ha influït la cultura europea fins els nostres dies en autors com Stendhal, o en l’òpera Le trobadour d’ A. Campbell, o en el Cant IV d’Ezra Pound, etc.
En F. J. Gómez us guiarà, amb mà sàvia, per entendre bé l’obra, la mètrica, els temes, el lèxic de l’amor cortès, el context històric… I així podem endinsar-nos en aquesta lírica, sovint poc coneguda, i això esdevindrà un amable plaer.
El llibre mostra les vuit Cançons, que es pot assegurar que són de G. de Cabestany. Els temes i sentiments propis d’aquesta literatura hi són ben presents (l’exordi de la primavera, els ocells, la nostàlgia en l’absència de l’estimada, o la bellesa de l’estimada per damunt les altres dames…) Ens adonem també de la rIgorositat en la versificació, en les cobles unisonants i també en el lèxic bell, acurat i elegant del trobador. Una obra cabdal dels orígens de la nostra lírica, de la qual heu de gaudir sense més dilació.