Aquest llibre de la poeta MPS, consta de tres reculls: Escrit en un tovalló de bar, Premi Esteve Albert de poesia, Certamen Vila d’Argentona 2022. El segon, Amb tocs de canyella i nou, Premi Poemestiu La Vinyeta, 2019, on descriu la vida com un tast de vi, i el tercer, Un grapat d’imperdibles, poemes esparsos que parteixen de l’art de músics, pintors i poetes.
Dit això, endinsem-nos en la poètica de l’autora que va construint el llibre. La MPS ha estat francament original en un dels títols, en oferint-nos aquets poemes escrits en un tovalló de bar, i mostrant-nos la bellesa i la senzillesa d’aquest objecte, que ens acompanya en el nostre dia a dia. La quotidianitat, doncs, és un altre aspecte clau del llibre, i per fer-la ben palesa ens descriu una munió de bars per on ella passa per mil circumstàncies (bar d’hospital, de tanatori, d’universitat, d’estació de tren, cerveseria, terrassa, de prostitució…), que, per mi, esdevenen el calidoscopi on s’hi reflecteix la ciutat sencera i una allau de vides diferents, plenes de matisos. Quina sensibilitat la Marta, en saber-los captar! Un luxe de teló de fons de l’obra, sovint una imatge fotogràfica de l’instant.
La seva poètica està serpentejada per temes com l’erotisme, que és tendre i delicat, i que genera una munió d’imatges i metàfores d’un alt nivell poètic que no es senzill d’aconseguir, (vestida de lilàs…els pits que fugien…La brusa descordada/ oberta a la nit/ d’una cala tenyida de pins…T’escriuré a l’esquena/ amb els llavis, un poema, perquè no oblidis l’amor). L’erotisme sublim que amara l’obra i que es passeja orgullós i apassionat pels mots dels seus versos t’emocionarà lector. En Escrit en un tovalló de bar les parts del cos esdevenen poema.
No podem de deixar de banda el compromís i la denúncia que mostra l’autora respecte de la societat en què viu: la mort a la mediterrània (El mar escup morts que el destorben), la solidaritat amb les víctimes de la violència de gènere, el racisme, la xenofòbia, la vida i la mort, la maternitat, l’amor als pares, la ciutat i la malaltia, l’art, la música, el vi que ens apropa als amics, a la bona conversa…(confeti a les butxaques) i la por i el dolor. En fi, un devessall d’humanitat narrada en vers.
Sovint ho exposa amb un to de cançó infantil, que l’acosta a Salvat, en poemes com Forn, on les belles figures que van construint amb el pa il·luminen els ulls dels infants que baden a l’aparador. Els magnífics i potents epígrafs que han fet alumnes de batxillerat i encapçalen alguns poemes són d’un nivell poètic altíssim. Les imatges i les metàfores s’escampen com… mirallets de síndria que omplen el jardí. O bé… calçats amb llum de vers blanc… Se’m claven els versos entre ungles/ de tant rascar per treure’n la rima…A l’esòfag, construeixo el vers…nedo crol en assonant… I per descomptat molts dels elements del seu imaginari poètic com el blau… Pertany a la tristesa, aquest vers/ blau marí de tinta, o la lluna … a queixalades de lluna plena… Et claves llunes…, o la sang, … sagnen les clivelles.
En fi, un goig de llibre, que t’omple, et desvetlla, et qüestiona, t’amara de la lírica que ofereix el vers d’Escrit en un tovalló de bar com si tastessis una magrana madura que s’esberla i que els seus grans tan dolços se t’emportessin vers el viatge que faràs llegint els seues versos. Gaudiu d’un llibre tan entranyable com aquest!