El CE Noia Freixenet va anunciar la setmana passada el substitut de Pere Varias a la banqueta del primer equip. El madrileny Carlos Cortijo agafarà les regnes amb il·lusió després d’haver aconseguit un meritori ascens a l’OK Lliga amb el Rivas i tenir experiència amb les seleccions sub-17 i sub-19. Cortijo aposta per un estil de joc atrevit com el dels últims anys, que permeti tornar a assolir les fites d’aquesta darrera temporada o, si és possible, millorar-les.
Alguna vegada ja ha estat a Sant Sadurní, què li sembla la seva nova casa?
Sempre he vist Sant Sadurní com un lloc on es respira hoquei, i ho he viscut en les meves carns perquè vaig estar dos estius aquí amb la selecció. Aquí es va celebrar l’Europeu sub-17, que vam aconseguir guanyar. Va ser una experiència única. L’ambient que hi ha enganxa molt i és un dels motius pels quals vinc al Noia, per a viure-ho intensament en primera persona.
Haurà de començar a beure el vi i el cava del Penedès.
I tant! He de culturitzar-me. Un dels objectius personals és adaptar-me com més aviat millor a Sant Sadurní i els seus costums… Vaig amb la meva dona i els meus dos fills amb aquesta intenció.
Ha estat entrenador del Rivas, equip amb el qual va aconseguir l’ascens a l’OK Lliga. Com ho recorda?
A Madrid és molt complicat perquè és un esport català, els millors jugadors, entrenadors i clubs són d’aquí. I evolucionar fora és difícil. Al Rivas teníem una molt bona generació de jugadors que ens va permetre fer el salt i guanyar la Copa Princesa. Va ser un any molt bo. Aquesta temporada a l’OK Lliga ens ha passat factura la manca d’experiència, però hem fet una valoració positiva.
El fet d’haver treballat amb les seleccions sub-17 i sub-19 entenc que li dona força coneixement sobre el talent jove.
Porto cinc anys amb la selecció i la veritat és que penso que sí que tinc força coneixement sobre els jugadors de les noves generacions. Tenim un molt bon futur perquè hi ha bona matèria primera.
Aquest any el Noia ha fet una de les millors temporades de la seva història arribant a la final de l’OK Lliga. L’entrenador Pere Varias marxa deixant un bon record. Com recull el seu llegat?
És molt millor arribar a un equip treballat, amb caràcter guanyador i dinàmica positiva que no pas al revés. Ho afronto amb optimisme, amb ganes de donar continuïtat al treball de Pere Varias, una institució a Sant Sadurní. També vull agrair-li la seva disponibilitat, perquè estem en contacte i em posa al dia de moltes situacions de l’equip. Ara necessito molta informació per adaptar-me i m’està ajudant. L’objectiu és mantenir la línia i somiar amb arribar encara més lluny, per què no?
Què li explica l’exentrenador?
Jo he fet un treball previ veient molts vídeos de l’equip, però no és el mateix el dia a dia que el que puguis veure per televisió. Varias m’ha donat molta informació sobre el vestidor, com són els jugadors, quina és la millor manera d’extreure el màxim rendiment de cadascun d’ells… Aquesta informació és útil, tot i que després ho hauré de viure jo en primera persona per acabar de concretar. Com a mínim, serveix per no començar de zero.
Com serà el joc del Noia la temporada vinent? Què veurà l’afició?
A mi m’agrada molt l’estil de joc del Noia. Sincerament, al Rivas ja vam copiar coses d’aquest estil. Jo tinc una manera de jugar molt semblant, es pot veure a la selecció. Hem de ser intel·ligents. Les coses que funcionen no les hem de canviar pel fet que arribi un nou entrenador. Tindrem una línia continuista, però incorporant matisos que no hi haurà cap problema a aplicar perquè els jugadors són fantàstics i ho aprendran ràpidament. En general, el joc ha de ser atrevit i ofensiu.
Quins objectius es marca per a la temporada?
Els objectius ens els marcarem entre tots. El Noia fa quinze anys que no arribava a una final. Podem conformar-nos i trigar uns altres quinze anys a arribar-hi o bé aprofitar la dinàmica positiva i anar a per més. Jo aposto per aquesta segona opció. Els jugadors han demostrat que són capaços d’estar dalt, tenim plantilla per fer-ho, però hem de treballar junts per aconseguir l’energia necessària per estar en disposició de créixer.
Roger Freixa